Salud mental en València: los prejuicios que frenan pedir ayuda

La vergonya, el temor a ser jutjat i els estigmes persistents continuen obstaculitzant que nombroses persones compartisquen el seu patiment psicològic, segons adverteixen els especialistes en el Dia Mundial de la Salut Mental. Demanar suport no equival a mostrar feblesa, sinó que obri la porta a recuperar el benestar.

El paper de l'entorn proper

Una intervenció a temps pot marcar la diferència quan algú travessa dificultats. Sandra Pérez, professora de Psicologia de la Universitat de València, assenyala la necessitat d'oferir un espai segur on expressar el malestar sense reserves. Accions quotidianes com parar atenció a canvis en la conducta, la tristesa persistent o l'aïllament serveixen de senyal d'alerta per a iniciar una conversa.

Demanar ajuda no és un signe de debilitat i parlar del que ens passa és el primer pas per a cuidar el benestar psicològic

Desmuntant falsos mites

Els prejudicis continuen sent una barrera destacada. Paco Bellver, president de la Societat Valenciana de Psiquiatria, recorda que patir un trastorn mental no equival a un comportament violent, ja que este col·lectiu origina menys del 2% de l'agressivitat registrada. Així mateix, desterra la idea que les baixes laborals per motius psicològics suposen un capritx o que tothom precisa fàrmacs, atés que cada situació exigix una resposta individualitzada.

On acudir a València

Els centres de salut s'encarreguen de valorar cada cas i derivar a les unitats especialitzades quan resulta necessari. A més, el 024 funciona com a línia gratuïta i permanent d'atenció davant la conducta suïcida, tant per a qui ho patix com per a l'entorn pròxim, mentre que el 112 atendrà les urgències immediates.